Tancament i cloenda

Aquesta és la darrera entrada del bloc que hem realitzat durant aquest semestre. Hem pogut dur a terme un seguiment d'un ésser viu determinat com són les plantes carnívores. D'aquesta manera, hem après a treballar la ciència des d'una nova perspectiva, diferent a la que estàvem habituats a l'escola.

Aquesta nova metodologia consisteix en crear situacions d'aprenentatge mitjançant qüestions que ens vagin sorgint. Aquestes qüestions ens portaran a voler saber més i a plantejar-nos nous interrogants. Així desenvoluparem la nostra capacitat cognitiva i experimental, de manera que no aprendrem de forma tradicional i els conceptes adquirits seran significatius per a nosaltres.

És imprescindible anar fent un procés d'observació per poder anar resolent els dubtes i que sorgeixin de nous. Per tant, els veritables protagonistes seran els alumnes que seguiran aquest procés d'observació a partir dels seus interessos interactuant amb el medi, l'objecte d'estudi i els companys. Les diferents respostes dels alumnes comportaran un enriquiment col·lectiu, és per això que parlem d'aprendre amb i dels altres.

Treballar d'aquesta manera implica dur a terme una tasca cooperativa, que afavorirà el treball en equip, la cohesió de grup i el respecte vers als altres.

No podem deixar de banda el rol del mestre. Aquest paper consisteix en guiar les sessions per tal que tinguin sentit i no es perdi el fil conductor. Serà l'encarregat de mantenir la motivació en tot moment i de fer adonar-se als alumnes mitjançant noves preguntes que les seves respostes o teories van mal encaminades i són errònies.

Aquesta manera d'aprendre ajuda a respectar els diferents ritmes d'aprenentatge de cada alumne. Alhora facilita l'interacció d'alumnes amb diferents nivells.

Pel que fa a la realització del bloc ens va costar enfocar-lo des d'aquesta mirada, ja que mai ho havíem fet anteriorment. Però poc a poc, hem anant entenent aquesta manera de treballar i li hem trobat el sentit. Com a futurs mestres, creiem que realitzar dinàmiques d'aquest tipus dins de les nostres aules és una eina potent que ens permet extrapolar el coneixement que anem aprenent a altres àmbits i situacions de la vida dels nostres alumnes.

Sense insectes no moren!

Mitjançant la nostra experimentació i observació a través de dues plantes carnívores hem pogut comprovar que la nostra hipòtesis inicial era errònia ja que la planta que no ha menjat insectes segueix viva. Per tant, ens plantegem si les plantes carnívores quan no tenen insectes poden alimentar-se com la resta de les plantes, és a dir, fabricant-se el seu propi aliment, fent la fotosíntesis com la resta. La diferència entre una planta que menja insectes i una que no, es troba en el seu desenvolupament. La planta que no ingereix insectes tindrà un tamany menor a la que si en menja.

A partir d'aquí, ens va sorgir un nou dubte. La planta que no ha necessitat insectes ha pogut sobreviure, com s'ho ha fet? què ha necessitat? Com hem dit anteriorment, les plantes carnívores fan la fotosíntesi com la resta de les plantes.
La fotosíntesi és el procés a través del qual les plantes produeixen els nutrients que els serviran d'aliment. En la fotosíntesi, les plantes capten l'energia lluminosa que els arriba del Sol, gràcies a la clorofil·la, i l'aprofiten per transformar, en sucres i oxigen, l'aigua que absorbeixen de terra a través de les arrels i el diòxid de carboni que capten de l'aire a través de les fulles. L'oxigen va a parar a l'aire a través de les fulles, mentre que els sucres es distribueixen per tota la planta i constitueixen el seu aliment.

Per tant, deduïm que les plantes carnívores necessiten el mateix per tal de viure, és a dir, Sol, oxigen, aigua, sals minerals, diòxid de carboni, entre d'altres.

Per què les plantes carnívores mengen insectes?

Hem trobat interessant retornar a les plantes carnívores una vegada treballades les funcions vitals de les plantes. A partir d'aquest punt ens han sorgit noves preguntes que ens fan dur a terme una nova mirada.
Ens hem qüestionat preguntes com per què les plantes carnívores s'alimenten d'insectes? Nosaltres pensem que és possible que les plantes carnívores s'alimentin d'insectes perquè pel seu tipus d'hàbitat tropical i humit és més fàcil trobar-los al voltant. Després d'haver plantejat la nostra  hipòtesi del per què, vam investigar i vam descobrir que el motiu és perquè aquests insectes contenen molts nutrients que els hi falten al seu  hàbitat, com pot ser el nitrogen,el potassi o el fòsfor. Hi ha altres minerals essencials com el magnesi i el ferro que són també part de la digestió d'un insecte.

Aleshores ara volíem saber si totes les plantes necessitaven  menjar insectes. Nosaltres inicialment creiem que només necessiten alimentar-se d'insectes les plantes que viuen en aquest hàbitat humit o qualsevol altre que no proporcioni les substàncies que són imprescindibles per sobreviure. Tot i així, ens hem adonat que no és així, que només són les plantes carnívores les que tenen aquesta alimentació tan peculiar.
Per tant, deduïm que si les plantes carnívores no tenen insectes al seu abast per menjar, moriran. Tanmateix, ens hem volgut assegurar de la nostra afirmació inicial i ho hem volgut comprovar a través de les nostres plantes. A una d'elles li hem fet ingerir insectes i paral·lelament, a l'altre no li hem proporcionat cap tipus d'aliment per tal de veure si acaba morint sense ingerir cap tipus d'insectes. Així doncs, observarem durant uns dies l'evolució de les nostres plantes i podrem reafirmar la nostra hipòtesis o considerar-la invàlida.

Per què són necessàries les plantes pels éssers vius?

A partir de la nostre recerca entorn a les plantes, hem descobert que són essencials per tal que hi hagi vida al nostre planeta.

Per una banda, ens proporcionen oxigen per poder dur a terme la respiració.  Dins de les fulles o, en ocasions, a les tiges es produeix un procés bioquímic anomenat fotosíntesi. En aquest procés les fulles, amb ajuda dels seus cloroplasts, capturen la llum. Per això veiem a les plantes d'aquest color.

Molts científics opinen que sense l'aparició de la fotosíntesi fa milions d'anys no existiria oxigen, i amb això tampoc la vida tal com el coneixem.

                        

Per altra banda, són essencials per la nostra alimentació ja que tot el que mengem prové directament o indirectament del regne vegetal. Des de l'aparició dels éssers humans a la terra, es calcula que aproximadament 7,000 espècies de plantes han estat usades com a aliment, encara que només 200 estan domesticades, i 12 d'elles són imprescindibles en les nostres societats: l'arròs, el moniato, la canya de sucre, la fava, el blat de moro, el mill, la papa, el plàtan, el plàtan bananer, la melca, la soja, el blat, ja que alimenten al 75% de la població d'humans del planeta.

Finalment, els humans som consumidors insaciables d'energia, i encara que sembli increïble, les plantes són per a gairebé la meitat de la població del planeta, el principal combustible de casa per cuinar i tenir calor. La fusta que produeixen molts arbres, o els rostolls de plantes seques, s'usa per fer foc en milions de llars del planeta.

El fruit i la Llavor

Com hem parlat anteriorment, el fruit és una part que configura les plantes. Són el resultat de les flors.

Quan les flors són fecundades comença una transformació de l’ovari, que es va desenvolupant i s’acaba convertint en el fruit, com ja hem esmentat. 

La transformació de l’ovari normalment implica un creixement, un engruiximent i moltes vegades afecta a altres estructures de la flor. I dins del fruit es desenvolupa la llavor que serà alliberada, quan estigui a punt, per diversos mecanismes. 

La maduració del fruit es dóna quan la llavor ja s’ha acabat de formar i està llesta per poder quedar lliure, amb el temps germinar i donar lloc a una nova planta. 

Pel que fa a les parts que configuren els fruits podem dir presenten totes unes determinades capes de teixits. Segons el fruit que es tracti poden variar d’aspecte i consistència. Aquestes capes són:

• Exocarp o epicarp, que és la capa més externa.
• Mesocarp, què és la capa intermitja que en segons quins fruits és de consistència carnosa i comestible.
• Endocarp, què és la capa més interna. En el seu interior es desenvolupen les llavors.

Per tant, per coneixer una mica més el fruit per dins, hem obert diferents tipus de friuts. Hem observat les seves llavors. Hem obert un prèssec, un albercoc, una cirera, una atmella i un nespre. Són fruits que no són d'aquesta temporada, per tant, ens han costat de trobar.

Hem dedicat un temps a l'observació de les diferents llavors. 

Hem pogut veure que l'ametlla és un fruit sec. No ens mengem el fruit sinó la llavor. La llavor es troba protegida dins una closca, té una pell fina de color marró i és blanca per dins.

Els fruits carnosos tenen una part dolça que ens la mengem i que es diu polpa. Els fruits com el préssec, la cirera o l'albercoc tenen la pell, la polpa i el pinyol que protegeixen la llavor. El nespre no té pinyol dur, la llavor només té un pell fina de color marró. Les llavors d'aquests fruits se semblen a una ametlla, són marrons per fora i blanques per dins, però aquestes llavors són totes amargues.

Els fruits carnosos tenen aquestes parts: l'epicarpi (pell), el mesocarpi (polpa), l'endocarpi (pinyol) i la llavor.

Hem vist que els pinyols dels fruits carnosos i l'ametlla són molt semblants.

Quan hem acabat la pràctica ens hem menjat voluntàriament els fruits per comparar-los.